Natalia Gargallo

09 novembre 2005

ola ricard
aquest és el text de coses fastigoses
Per l’aniversari de la meva germana vam preparar-li una festa. Vam comprar-li una super tarta d’aniversari i llaminadures amb coses per dins. Vam decorar tota la casa i vam invitar a més de 15 persones. Tota la festa va anar molt bé però quan li vam donar la tarta, mentre ella tallava els trossos, vam veure que hi havia coses per dintre però que no era ni xocolata ni nata, era una cosa de color verd. Ens vam quedar sorpreses i vam intentar averiguar que era això. Em vaig fijar més i a mi en semblaven que eren mocs però no podia ser. La meva germana va mirar-lo i ho va provar per saber que era. No va fer falta que ens diguera que era amb la seva cara ja ens ho vam imaginar que jo tenia raó. Llavors vam agafar las llaminadures i ens les vam menjar quan de sobte a mi s’em cau una i li veig per dintre el mateix.!!!!! Estaven fetes en mocs!!! Quin fastig

28 octubre 2005

esta soy yo posando en el vestuario jejeje!!!!
estas son mis dos niñas las quiero con locura. son las mejores personas que he conocido nunca y espero que siempre nos llevemos igual de bien. Mis niñas os quiero mucho espero que siempre sigamos asi de bien y que sepais que en cualquier momento podeis contar conmigo ok??? OS QUIERO MUCHO!!!!!
ola ricard. Aquesta és la meva història d'amor. Ha veure si t'agrada i l'he fet bé. ja amb diràs alguna cosa.

Sóc una princesa. Em dic Isabella. Estic enamorada del meu princep però és un amor impossible. Ell estima a una altra dòna. Què puc fer jo?
Aquesta tarda es fa a palau una gran festa on ell asistirà, m’agradaria dir-li alguna cosa però em moro de vergonya. Espero que no vingui la seva estimada.
Ja a començat la festa. Ja le vist. Està tot sól, anirè a dir-li si vol ballar amb mi, però de sobte veig que se li acosta una noia molt molt molt maca i se l’amporta i comencen a ballar tot dos amb cara d’enamorats. No pot ser!!!???? És el meu estimat!!!
Surto corrents de la sala, ell em veu, però no sinmuta perqué no sap el que sento per ell. Ell només em veu i em tracta com la princesa de Giberna i jo no vull això!! Jo vull casar-me amb ell. Arribo a la meva habitació, surto al balcó i veig al meu princep estimat donant-li un petó a la noia del ball. Jo em quedo sense poder pensar ni fer rés. De sobte ell mira cap amunt i em veu com estic plorant. Em fico dins la meva habitació. No puc pensar ni puc fer rés, només en bé al cap la imatge del petó.
Sinó estic amb ell no estic amb ningú, així que agafo l’ampolla de verí per les rates i me la vec. Només penso em ell. Sé que m’estic morint així que li deixo una nota:
SENTO NO SER LO BASTANT BONA O DESITJADA PER TU PERÒ EL AMOR QUE SENTO PER TU ÉS TAN GRAN QUE SI NO ESTIC AMB TU NO PUC ESTAR AMB UNA ALTRA PERSONA. T’ESTIMO MOLT.
De Isabella per el meu princep estimat.

27 octubre 2005


23 octubre 2005

estos son dj al-fredo y dj skryker los residentes de kontrol, unos buenos amigos, y detras con los trajes naranjas los art of figther otros djs que pincharon en kontrol. KONTROL 4LIVE

aquestes són mis niñas!!!! os quiero mucho
muchas gracias xtodo cariños!!!!! me ha encantao haberos conocido y espero que seamos amigas pa siempre os quiero mucho!!!!!

aquesta foto també és de kontrol amb altres amics
a que no sorto malament????

ola ricard. aquesta foto sóc jo i la meva amiga jeny en kontrol de fiestuky!!!! amb el meu pircing en la llengua jejejejeje
Ola ricard. aquesta és la meva història de pooooooooooooorrrrrrrr.

Estavem un grup d’amigs a un cementiri al costat de les tombes d’uns pirates. Eren les 3 de la matinada. De sobte vam escoltar uns sorolls que provenien dels maturrals que hi eren al costat de les tombes. Tots en vam mirar i el soroll va parar. Vam pensar que només era l ‘aire i vam seguir parlant de les nostres coses quan jo i una amiga vam veure una sombra. Ens vam asustar molt. Li vam dir als nostres amics però el que vam fer va ser riure’s de nosaltres i seguir amb lo seu. Nosaltres dos no sabiem que pensar, si era mentida el que habiem vist o ho haviem vist de veritat. Ens vam agafar del braç. La meva amiga, ESTER, em va demanar que l’acompanyes a pixar i jo li vaig dir que no m’atrevia anar-hi les dues soles, aixi que va venir una altra noia amb nosaltres, ARA. Quan anavem cap avall vam tornar a escoltar el soroll i aquesta vegada no paraba. Les tres vam sortir corrents cap avall sense mirar cap a enrera i sense saber on anavem. De sobte vam tornar a veure la sombra i la vam veure les tres, estavem molt segures de que la haviem vist. No podiem parar de córrer i de cridar. No sabiem on estavem i no sabien tornar a on estaven els nostres amics.
Quan vam parar de escoltar el soroll ens vam parar, vam pensar com anar-hi cap allà. El mòvil no hi tenia cobertura i jo tampoc tenia saldo. No sabiem que fer. Sense que nosaltres ens adonesim una persona hi passejava per darrera nostra i quan ARA es va girar l’únic que va fer va ser sortir corrents. ESTER i jo ens vem asustar molt i vam seguir-la però davant nostre va aparèixer una noia lletjisisma!!!! Ens vem asustar encara més i vam tornar a córrer però ella ens va seguir corrents i ens deia que ens paressim. Nosaltres vam arribar a un lloc sense sortida asi que ens vam tenir que parar, ens vam girar i aquella noia ens seguia. Ens vam agafar les tres i vam suspirar i desitjar que no ens fesi res.
Quan la noia estava davant nostre, amb aquella cara, vaig cridar i ella em va cridar dient que em calles que sinó ens faria coses que nosaltres no voliem. Ens vam acollonir encara més. Li vam preguntar que que era el que volia que nosaltres habiem vingut amb uns amics i que l’únic que voliem era tornar a on estavem ells. Ella ens va dir que ells ja no estaven, que ja havien mort i que nosaltres com no fesim el que ella ens deia acabariem igual. Les tres vam començar a plorar i li vam demanar que sisplau no es fesi mal. Però només veient-li aquella cara ens acolloniem cada vegada més. Llavors li vam preguntar que que era el que ella volia i ella ens va dir que volia que li donessim tot el que portavem i que mai diguessim el que hi havia passat al cementeri perquè sinó ella s’encargaria de que ens passesi el mateix que els nostres amics. Nosaltres li vam dir que no ho diriem mai i li vam donar tot. Li vam demanar sisplau que ens ajudesi a sortir del cementiri i ella el que va fer va ser donar un crit que de sobte les tres vam sortir corrents. Vam córrer durant molt de temps fins que al final vam trobar la sortida del cementiri vam córrer cap al cotxe i vam enxegar-lo i sortir d’allà corrents. Les meves amigues es vam quedar a la meva casa a dormir. No ens podiem creure el que ens havia passat aquella nit. La ARA el volia dir a la policia i jo li vaig dir que sisplau no diguis res. Al dia següent quan vaig anar a l’institut els meus amics amb els que vam anar al cementiri no havien vingut i la ARA tampoc. Li vaig preguntar a la ESTER si sabia perquè no hi havia vingut. Em va dir que no. Quan vam acabar les clases vam anar corrents a la seva casa i sa mare ens va dir amb llàgrimes als ulls que hi havia anat a la policia perquè tenia que dir alguna cosa i que no havia tornat i que quan va sortir al pati va trobar el cadàver de ARA amb una nota en la panxa que deia: t’ho vaig avisar. ESTER i jo ens vam posar a plorar i no sabiem que fer ni que pensar.
Vam tornar totes dues al cementiri per trobar aquella noia tan lletja i boixa perduda per dir-li que sisplau que paressi que no matesi a ningú més. Però va ser el pitjor que vam fer. No vam tornar a sortir del cementiri mai més.
Fes cas sempre del que et digui la gent desconeguda. No saps amb qui parles ni del que són capaçes de fer!!!!!!

19 octubre 2005

ola ricard. jo de literatura no entenc gaire però la meva opinió de l'amor és la següent: penso que l'amor és el millor que pot existir. L'amor és molt bonit i més quan estas enamorada, és un sentiment díficil de trobar ja que has de donar amb la persona correcta i sobretot has de ser corresponduda. Sóc molt romàntica i sobretot m'enrecordo molt de les dates especials, com per exemple del dia del enamorats, etc. És un sentiment que pocs aconsegueixen descobrir i jo per sort o he descobrit. M'encanten els poemes romàntics. No entenc molt bé les clases de literatura però per el significat que després ens expliques m'agraden molt. No sé que dirte més simplement que m'agradaria que algun dia portesis alguns poemes i poderlos lleguir i copiarlos

14 octubre 2005

ola ricard, aquest és un text que m'ha agradat molt al llegir-lo però algunes paraules no les entenc, ja hi parlarem per que me les diguis ok?

DE AMOR E ENVEJA

AMOR e justicia se couenen, e cor enueja se coue ab injuria, qui es contraria a justicia, per aço es inconueniencia entre amor e enueja. On con la amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor. On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.

(Llibre del gentil i els tres savis)

11 octubre 2005


ola ricard. Jo sóc kontrolera!!!! jejeje vol dir que vaig cada cap de setmana a aquesta discoteca
m'encanta el hardcore i el porto a les venes!!!! estic tot boixa!!!! jejeje és la millor discoteca del món i si no vaig un cap de setmana.....em moro!!!!